Etiquetes

dimarts, 31 de maig de 2016

Va tancar el tercer ull



Va tancar el tercer ull. Aquestes micro-migranyes que tenia habitualment la deixaven exhausta i en un etern sospir mental soporífer, la vacuïtat del no-res, on tot és possible i res és tot i també és no-res. Tot i que durant tota la seva vida havia aprés a ser terrenal, a pensar com pensen la majoria dels mortals, omplir la nevera, rentar els plats de la pica i estar al dia dels afers mundans de les revistes del cor per donar conversa als caps que rentava i tenyia a la perruqueria. Tot això de les visions li venia de nou, era surrealista, en volia fugir però no sabia com, eren tal com li havia dit aquella maleïda xaman.
I avui era el seu dia de festa, tot i així feia temps que no sabia exactament què fer-ne dels seus dies de festa. Segurament aniria a comprar al supermercat la teca i galindaines necessàries, a la tarda trucaria a alguna amiga a veure si tenia algun pla de Dissabte per la tarda...
Feia més d’un any que s’havia divorciat i no trobava encara la manera d’omplir els caps de setmana que verdaderament la omplís. Havia provat de tot, excursions en grup, sortides amb amics i amics d’ amics a la discoteca, sopars insípids.. Algunes vegades havia fruït molt de les estones compartides, però la gran majoria de vegades arribava a casa amb una sensació d’abatiment encara més gran. Es cansava més en els caps de setmana que en els dies laborals. Ella era una de les poques persones que rebia el Dilluns amb alegria. Mai s’havia sentit tan sola envoltada de tanta gent. Estrany. Va virar al canvi progressiu, i en els darrers mesos, la seva racionalitat i la seva pobra butxaca l’havien anat portant a fer una vida més místic-austera els caps de setmana.
I en això estava, en el descobriment del misticisme i l’austeritat. El tercer ull li féu una fiblada i tot seguit sentí un estremiment que li posà la pell de gallina. Sentia la cançó del somni de la nit anterior, per la ràdio: una cançó russa que havia arrasat a Eurovisió d’allò més banal i tòpica. I de sobte el tercer ull altre cop: aquells colors envaïen la seva visió. No podia oblidar el que va passar en aquella fira, la remaleïda fira. No pot esborrar la imatge del somriure sense fissures d’aquella xaman adoradora del tofu. La Marisa, que li va presentar el seu amic Joan, maleït, que amb la dèria d’ajuntar a tots els singles possibles a fer activitats estrafolàries, el portava a situacions ben inversemblants. I allí va començar tot: a la fira naturista.


“Moye serdtse tvoya devushka!!” Així era la hilarant cançó russa d’eurovisió, era l’èxit de l’estiu, avorria i encantava a tots els canals de televisió. Tant era que fos cantada per un nan amb esclops i una barba que li arribava als peus, la cosa era que , sent nan no tenia gaire mèrit la longitud del pèl, pensà en Joan, però la cançó era enganxifosa. En Joan no podia distreure’s amb la cançó i no parava de pensar en la Marisa i en el que li va dir aquella nit. “El tercer ull està obert i aviat es veurà tot clar”. Va pagar el compte i abans de marxar del bar va finir el cul de la cervesa d’un glop. La espuma encara vorejava la vora de la gerra i en un afany  d’escodrinyar amb la llenca bavosa, la rellepà, la cervesa alemanya s’ha d’aprofitar, pensà. 


-“Moye serdtse tvoya devushka!!” És la cançó de l’any! Que dic de l’any! Del mil·lenni!-a la televisió els euro fans feien un debat sobre la qualitat i destresa del nan al fer les cabrioles lleugeres, destacava l’amplitud del salt del camal, amb les seves extremitats curtes, però fornides.
-Canvia el canal Antònia! Ja estic fart d’aquesta cantilena! No saps que els d’eurovisió estan tots comprats? Això no és res interessant! Posa la 1 un moment, a veure com va el hoquei..
-Fins i tot el hoquei mires! Això sí que és interessant oi? Si donessin els campionats oficials de “caniques” per la tele també els miraries!-El matrimoni d’edat avançada discutia amb un to amorosit, fruint de la confortabilitat del sofà i les moixaines del gat.
-Quan arribarà la Xènia?
-No ho sé, crec que vindrà per allà a les nou, havia quedat amb la amiga aquella la perruquera per anar a mirar tendes..
-Aquella no és perruquera Antònia! És una trista aprenent renta-caps! Amb trenta anys que té, l’únic que fa és rentar caps i posar tints! No entenc perquè la nostra filla té aquestes amistats de tant poc nivell, sembla que vagi amb lo pitjor de lo pitjor o res...
-Tu calla! Com si fessis tantes coses de profit, Miquel! Des que et vas jubilar que l’únic que fas es endrapar televisió!-En el hoquei anaven empatant, i el debat d’eurovisió estava al seu punt més àlgid, el representant del nan que apareixia, un famós torero agenollat amb barba postissa que desafinava, va crear controvèrsia.

Continuarà...