Etiquetes

diumenge, 19 de juliol de 2015

cuit i amagar

El nen s'amagava del seu germà, en un joc innocent i pueril, la infantesa encara no s'havia vestit amb fulla de parra, i la pubertat no havia arribat a fer el cim de la nou d'Adam.
El nen s'amagà darrere un arbre, convençut que la gruixuda escorça el mantindria sa i estalvi de la abranoadora mirada del seu germà inquiet, que amb el seu trastorn de d'hiperactivitat que  ja estava mirant i revisant i escudrinyant tots els racons dels matolls i xiprers del parc. Encara no s'en havia adonat d'aquell plataner ple de xinxes on, just al darrere, s'hi resguardava l'altre xiquet.
 Cansat i atribulat de la calor i els desficis organitzatius que li ocasionava el seu trastorn de dèficit d'atenció i hiperactivitat s'oblidà per un moment de cercar el seu germà xic i començà a esgraonar-se al gronxador, cansat del joc.
La mare que ja tenia repleta la cistella del mercat, s'acostà al parc.

-Marc, va! Anem cap a casa! On és el Xavier?

-No ho sé, mama, estàvem jugant al "escondite" i no el trobo.

-Xavi, Xavi!! Vatua l'olla, on ets???

En Xavier adonant-se del fet que el joc havia acabat, sorgí d'entre els matolls rere el plataner i corregué a abraçar-se a la seva mare. En Marc, com a germà gran no entenia la proximitat del Xavier en abraçades i moixaines amb la seva mare, oblidant-se que pocs anys ençà ell s'estremia en fer el mateix.
Mentre anaven cap a casa, el sol, feia juguesques amb la nit, guanyant sempre la partida, en època d'estiu. En Marc començà a pensar en els videojocs dels aparadors de la tenda del voltant, i mirà una nena de la seva edat com mirava el mateix joc, es va quedar sobtat, perquè de sobte li esclafí un somrís, a través del reflex del vitrall.
 En Marc començava a distanciar-se dels jocs innocents del seu germà petit, i el seu trastorn per dèficit d'hiperactivitat el portava a fer el que feien tots els nens de la seva edat, sense diferència, de cap tipus, ni mèdica ni percentual. La pubertat estava arribant al cim de la nou d'Adam d'en Marc, i en els pròxims anys, els grans, les hormones i el fet de voler semblar més gran, el vestirien amb fulla de parra i marxaria del paradís de la infància. Amb trastorn d'hiperactivitat o sense, tant li fa.