Etiquetes

dijous, 27 de novembre de 2014

ressucitar!

He reunit les boles de drac i he ressucitat el bloc. La lluna la seguiré idealitzant. Bàsicament, perquè tinc un anhel de fruïr escrivint, una dèria que m'ofusca en ocasions i en d'altres m'il.lumina les tardes plujoses d'hivern com aquesta.
A vegades sento que l'efecte catàrtic d'escriure és un bàlsam per a la meva àurea, és com dir i parlar sense explicar res, però cantar amb paraules una melodia guaridora. Com lloant, per exemple,  la pluja d'avui, puc fer una metàfora, ara que estan tant de moda, de les llàgrimes dels núvols davant de l'escalfament global. Un exercici metacognitiu, que comparteixo a la xarxa, més que res, perquè m'arriba que hi ha gent que li agrada, una distracció, com qualsevol altra.

Plou, i no fa sol,
les bruixes no es pentinen,
són calbes,
boles brillants de cristall,
on cap cabell hi floreix.
Dones calbes,
els temps estan canviant,
les bruixes esperonen els esperits,
doncs una pubilla pot ser calba,
i un miop pot ser operat,
per veure-hi clar.
Temps estranys,
ni peluques, ni diners,
els poden redreçar,
Plou, i no fa sol,
temps estranys,
estranys núvols,
de plujòs dol.