Etiquetes

divendres, 30 de maig de 2014

El lloro

El científic li deia al seu company:

-Aquest lloro es troba en fase de reproducció, per això aquests esgarrips guturals del lloro, veus que el bec està en fase de descamació? Ara a la primavera no és temporada de muda dels teixits cartilaginosos, aquest fet està produït per l'estrés que li comporta la època d'aparellament. Tot això li ha provocat canvis hormonals i el fet de que sigui l'únic exemplar de la seva espècie que tenim al zoo Barcelona li fa sentir una soletat animal. És falta d'estímuls sensorials després de tants anys d'aïllament , això li ha provocat aquesta pèrdua de plomes i la queratosi de les potes. Per tal de guarir aquesta patologia emetrem els cants d'un lloro femella per un altaveu i amb l'ajut d'un mirall, tal com es fa amb els periquitos domèstics, el lloro no percebrà la seva soledat. S'ha de tenir una visió reticular de la zoologia m'entens? S'ha de realitzar una aplicació pràctica dels coneixements científics per tal de trobar les possibles solucions a les patologies dels nostres animals.

-És clar, és clar, a més:  també cal remarcar que la freqüència en ultrasons del esgarrip del lloro és menor a la del mes anterior, en un mes aquest lloro ha perdut a un ritme exponencial, la quantitat de plomes. No es pot descartar que el fet de que la nova planta equinàccea i el ficcus del Brasil que es va transplantar l'any passat a la seva gàbia i que ara se n'ha produït la floració, li produeixi aquesta reacció. Tant pot ser hormonal, degut a les ornitomones que es desprenen del contacte amb el pol.len o bé simplement una reacció alèrgica. Hem de treballar amb les dues hipòtesis!!És essencial una visió sistèmica: veient aquesta micro-gàbia com un petit ecosistema: amb els seu biòtop: la fitocenosis i la biocenosis de les gàbies adjacents, que també són dignes d'estudi. No podem perdre la mirada de la rutina diària del lloro. Amb un quadern d'observació anotarem la freqüència amb la que canta, els seus hàbits alimentaris i la seva dieta diaria.

-És important fer un seguiment. Cert. És apassionant la ciència!

 Passades unes hores:

El lloro, es tornà cap al silenci de sobte, no és pas una personificació, el lloro aclucà els ulls i estarrufà les plomes exterioritzant un estat de benestar específic en aquestes aus. Emití un esgarrip suau, dolç com un bell cantar des de la seva gola fonda.

Un home s'acostà a la gàbia i li donà un cacahuet, li cantava amorosament una cançó de Flamenc.

-Ei Paquito que haces por aquí? Cómo te va en el nuevo trabajo?
-Bien muy bien, no me puedo quejar,  pero he venido hoy porque echaba de menos a los animales, sobretodo al lorito-punki, jajajja, es que cada día le cantaba una canción y ahora ya hace más de un mes que no lo veía..Ves lo contento que se ha puesto al verme?
-Pues sí , es verdad, Paquito lo echarás de menos, esto de trabajar con los animales es un ambiente reconfortante, tu siempre lo dices, ay Paquito, te echamos de menos todos..
-Y yo y yo..parece mentira cómo echaba de menos yo venir a ver al lorito, cada día le dedicaba unos cantes y te parecerá mentira,  pero es lo que más echo de menos, cuando hacía la sección tres. Encima, la tía de las taquillas me quería cobrar la entrada, para venir a veros! Diciendo que ya no trabajo aquí y que no tengo derecho! Menos mal que al final he entrado, porque la Loli me ha dejado entrar por otra puerta, que si no...Qué fuerte! Ahora con la crisis se trata a los trabajadores cómo si fuéramos animales, no tenemos derechos!
-Di que sí Paquito, di que sí..

Al allunyar-se els dos operaris de neteja de la zona, el lloro esboçà una llàgrima.... i continuà el procés de la descamació del bec.