Etiquetes

dissabte, 24 d’agost de 2013

Made in China

Fet a la Xina, made in xina. Podria escriure moltes coses en aquest post. Com que el gegant asiàtic ens està fent una gran competència a les altres potències del primer món com Europa o els EEUU. Que una cultura mil.lenària cada cop s'està occidentalitzant més però d'una manera anàrquica.. doncs l'esclavitud Occident la va superar fa ja molts segles. Sembla que a la Xina és en ple apogeu.  Preferiria que els avenços tecnològics no haguessin arribat als petits poblets de la Xina i la gent pogués viure de l'agricultura com cent anys ençà, i no es veiessin obligats a emigrar a les ciutats per viure explotats durant 18 hores diàries o encara pitjor els que han d'emigrar a altres països per viure encara més explotats en tallers clandestins de costura. I els nens, els pobres nens que de ben xics tenen que treballar per fer pilotes de la Nike que aquí comprem ben cofois.

Però aquest post no és pas una anàlisi polític-econòmic de la Xina perquè no en tinc pas ni idea ni coneixements  per fer-lo, bàsicament. Si no una pinzellada de com penso que mirem els xinesos des del prisma de la pròpia cultura. "Sembla que parlis xinès." Diem, quan no entenem res del que ens expliquen. El Xinés és vist com un llenguatge críptic impossible d'entendre amb les seves grafies diferents i la seva pronunciació bizarra. Xina és vista com un gran enigma, quan van ser els primers descobridors del paper, de les espècies, la pólvora, ens porten milers d'anys d' avantatge quant a civilització es refereix i seguim pensant que ells són els extranys, els rars.

L'altre dia un amic feia una maqueta amb escuradents de la torre Effiel.-Això és feina de xinos!-li vaig dir. Els xinesos amb la seva cal.ligrafia acurada, la seva paciència infinita, pedra rere pedra milers de xinesos durant anys i panys per fer la Gran Muralla, els pictogrames xinesos, fruïts d'una gran dedicació, la subtilesa delicada d'un bon Kimono teixit a mà, la seda, les filadores xineses, els guerrers de Siam, això és feina de xinos! Potser pensem que els xinos són éssers inferiors que només valen per treballar i no pas per res més, per això una maqueta tan complicada com la del meu amic no la podia fer ell, no, havien de ser els xinesos, que per això estan.

La dèria d'aquest amic meu de fer maquetes, jo mai la entendré. Vaig fer-ne mofa i li vaig dir," la torre effiel no és la que està torçada, és la de Pisa, t'estàs equivocant!" tot veient la inclinació que adquiria el conglomerat de "palillos". Ell tot enrabiat, defensant amb desfici la seva obra, em va contestar:- Vés a la Xina!

A la Xina, Oh i tant que m'agradaria ! Anar-hi, aprendre de la seva cultura el seu folklore, gastronomia, art, els seus paratges, paisatges, temples. M'encantaria anar-hi! Però el meu amic no ho deia en aquest sentit no, era en sentit pejoratiu:  vés a la Xina, vés a pastar fang, a fregir espàrrecs, a la m. En el sentit d'anar ben lluny en un lloc indesitjable, on els Xinesos críptics i estranys (parlen xinès) no fan res més que treballar explotats (feina de xinos).

No m'estranya que els xinesos ens tinguin tanta mania que vulguin dominar el món.