Etiquetes

divendres, 19 d’abril de 2013

Eclipsi

Miro amb ulls clucs,
i veig,
veig l'eclipsi de dia sagrat,
el dia que el núvol, esdevingué tempesta,
malgrat els raigs de llum que foren trencats.

Quan l'alba arribi demà,
tot serà oblidat,
l'avui serà,
convertit en passat,
el foc ja consumat,
altres guspires cremaran,
a l'arbre caigut.

L'arbre frondós,
de primavera espígol,
fulla ufanós, verdes les branques.
Ginesta, romaní i farigola,
llorer, camamilla i alfàbrega,
aromatitzen el llindar de l'arrel,

No puc arribar-hi!
No puc abraçar sa natura,
el núvol s'ha fos,
convertit en tempesta,
arran el camí, cada cuca viva
es desviu per el seu destí,
però jo,
pobre de mi!

Miro amb ulls clucs i ja no veig,
Obro les parpelles i l'eclipsi sagrat,
ja ha passat.