Etiquetes

divendres, 22 de març de 2013

Una mica de mico

El ximpanzé es movia,
cap a l'arbre anava,
i tornava i anava,
 i tornava,
i tornava i anava,
i tornava,
la gent des de el vitrall reia,
ningú copsava el sofriment,
que pot arribar a patir,
un ximpanzé del zoo.

De les branques emergia però,
una escletxa de llum fresca i verdosa,
llum que traspuava el vitrall,
i emmorenia les seves grapes,
el ximpanzé es contemplà els unglots,
ja no menjava bananes, ni cacauets efímers,
però és que a les seves mans,
és que potser no tenia cinc dits??

Cinc dits iguals com els d'aquell infant,
que encaixava a l'aparador,
polze, índex, anular, mitjà i xic,
com els del xiquet escarransit.

De sobte guaità la vella entenimentada,
turista, que pretenia parlar anglés amb ell.
-Monkey, monkey!
Mirà l'home ancià que l'acompanyava,
-We and the monkeys are in the same tree,
i seguia ella encara més..monkey monkey!!
Ell:-Darwin, bla, bla, bla
-Monkey, monkey!

Menys mal que faltaven pocs anys,
per el compliment de la teoria de la inversió biològica,
i allò que alguns pensen que és ciència ficció,
és en realitat, la GRAN profecia,

El mico esberlà un missatge sideral
a la comunitat de l'espècie,
-Esperança simis del món!!!El planeta serà nostre!!!