Etiquetes

dissabte, 8 de setembre de 2012

Comiat

El que escric cada cop és pitjor, l'empenta del desembre de 2009 quan vaig iniciar el bloc, s'ha exhaurit, esgotat ràpidament com unes entrades a un Barça-Madrid. Ja no tinc esma per teclejar ni se m'ocorren temes, de fet el bloc en si, hi ha hagut moments que m'ha servit de catarsi emocional, no hi ha res millor que descriure la crueltat del món en que vivim, per tal d'anar a dormir amb la consciència tranquil.la.

No obstant m'agradaria dir que, malgrat no hi ha hagut gaires per no dir gens, comentaris dels lectors, molta gent m'heu fet arribar el vostre suport, i encara que quedi cursi i típic de dir, us dic: GRÀCIES. A tots.

El que he escrit quedarà a la blogosfera, potser algun dia em retorna la inspiració, i potser tornaré, potser no. Només em queda pensa que he acomplert l'anhel de quelcom meu, unes lletres mal teclejades que, malgrat tot, traspuen essència de flapi, i amb aquesta essència cercaré el romaní. La farigola que em fa falta per ser feliç. Un núvol de fum vaporòs que intueixo, de sobte és a prop, de cop és lluny, és la alquímia de la pedra universal, el tercer xacra, l'alé del romaní. Ara m'acomiado fervorosament de la lluna idealitzada, i que la seva llum, endolceixi el  camí.