Etiquetes

dissabte, 3 de març de 2012

em rendeixo

Em rendeixo, deia el nen, tot onejant a la freda brisa el paper de cuina que embolcallava l'entrepà de l'esmorzar. La quitxalla actual no juga a la aixerranca ni al cuit i amagar, ara reprodueixen el joc dels polítics i els del poble.

Els nens polítics cercaven als nens proletaris i aquests havien d'estar paralitzats al més mínim contacte. No pas com l'un dos tres pica-paret que després es tornen a moure. El nen ciutadà tocat per un nen polític havia d'estar mut i quiet tota l'hora del pati, i a més a més havia d'entregar en custòdia al nen polític el seu entrepà.

El nen entregà l'entrepà tot somiquejant, i esmaperdurt restà quiet tota l'hora del pati, en un racó, veient com els seus companys corrien i corrien esglaiats per no patir la mateixa sort.

El misteri inextricable d'aquest joc, és que, els nens podien fer una aliança en contra dels polítics. Si un grup de cinc nens encerclava un nen polític, tot i agafant-se de les mans, el polític havia d'estirar-se al terra, fer 100 flexions o més, fins que acabés l'hora del pati, i el millor de tot és que havia d'abonar tots els interessos dels entrepans recaudats a tots els nens del pati, i a més a més, portar un entrepà cada dia al nen que passi més gana , cada dia i cada dia fins al dia de la graduació escolar.

Tant de bo tots els polítics passin l'esbarjo fent cent flexions. Perquè no ens hi posem tots plegats, a encerclar els polítics i els banquers???

Retorno a l'infància, doncs era a l'època on no entenia res d'interessos, ni bancs ni de retallades ni molt menys d'atur o de crisi, eren altres temps quan, paradoxalment, només necessitava un entrepà i un pati, per gaudir de l'esbarjo. És clar que llavors, jugàvem a moros i cristians.