Etiquetes

dijous, 27 d’octubre de 2011

El motiu del silenci

Com deia el proverbi àrab " No diguis res si no és més bell que el silenci". Doncs això callo. I escolto. Les meves orelles capten silencis d'alló més bells i els meus ulls llegeixen paraules, que dins el silenci de ma ment em transporten a paral·leles cavernes de Plató, infinites i pures. Sense poder copsar mai el sentit del quelcom perenne e incorruptible doncs res és objectivament observable. I ací em remeto al principi de Heisenberg. 

Vull dir el premi Nobel, amb Heisenberg, no pas el de Breaking Bad. O em sembla que així es deia, en fi..

Tanta parafernàlia per dir que no dic res, doncs per fer posts així millor estar un temps sense publicar. Doncs això: que no dic ni escric res que no sigui més bell que el silenci. Doncs això, pues eso!

Zanussi!