Etiquetes

divendres, 2 de setembre de 2011

El despertador

Reflexió sobre el meu rellotge.

El tinc alcostat de la tauleta, i el miro extranyada de la seva pantalla digital, marca les 00:37, una hora com qualsevol altra, la mateixa hora que ahir a aquesta hora, bé de fet exactament no.
La durada de l'any sideri, la paraula, sideri prové de sidus, en llatí estrella, planeta, cos celest, és exactament el que triga la Terra en donar una volta al Sol en relació a "les estrelles",  365 dies, sis hores, nou minuts, i nou segons i mig. Els científics, dit a l'estil planer, arrodoniren els decimals ideant l'any civil, tres anys de 365 dies, i un de sabàtic. El febrer, que dura 28 dies, cada quatre anys, treballem un dia més per cobrar el mateix, però això és un altre tema. Llavors, depèn de l'any la hora sideral és una diferent cada any, independentment sumem o restem nombres a Greenwich.

Però el meu rellotge digital no és tan evolucionat, em va costar 9,95 en unes grans superfícies X. De fet, de la pantalla s'ha fos una bombeta, i a les 3:00, en el meu rellotge és la hora C:OO, és l'hora dels origens,  a les 3:00 AM. Vist desde el meu rellotge amb el prisme de la viquipèdia. COO és l'acrònim de Country of Origin, per abreujar procedència d'un producte o cosa, que en concret en aquest cas és MADE IN TAIWAN. A les tres del matí, a casa meva és l'hora de Taiwan, deducció a partir d'un sil.logisme enrevessat.

I això em porta a pensar que encara que el meu despertador sigui obsolet, "fins i tot un rellotge parat marca la hora dos cops al dia", gran cita del film de Anything Else de Woody Allen. I tot això em porta a que ja són la una de la nit, i finalitzo aquest post.
Conclusió simple: El meu rellotge, tot e imperfecte, és el que em desperta cada matí, i fins que no es trenqui, o el canvï per un de nou, em serà útil. Extranyament, quan miri el nou rellotge amb dolby surround i hora mundial per tecnologia 3G amb melodies MP3 per a llevar-me, recordaré el rellotge d'antany, sorprenentme de com canvien els temps però alhora tot és igual, cada matí, fins la hora del fi, hauré de despertar-me.