Etiquetes

dilluns, 8 d’agost de 2011

el dit

El dit, poruc no sap què assenyalar. El dit troba a faltar la mà. El dit ha estat seccionat per un serra vertebradora, apenes ha sagnat, ha coagulat la ferida, s'ha cicatritzat, però troba a faltar la mà.
La mà, sense dit sempre tindrà la extranyesa, la vacuïtat del dit que falta, ha estat amputada. Va sagnar molt però ha sabut fer servir els altres dits per agafar, acaronar, i també golpejar.
Golpeja la fusta,la pedra, el contrincant, golpeja i espera el moment del cop final.
La mà, un conjunt de cèl.lules entrellaçades sense cap sentit, el dit, teixit mort enfrascat en formol. És a l'altar de les coses inservibles, el dit que no assenyala, tan sols és dit.
Aquesta història està inspirada amb el karateka amb cuatre dits, enllaunat en combat rere combat, ja no vol sortir del ring, ni del tatami, s'hi ha avesat.