Etiquetes

divendres, 1 d’abril de 2011

L'Última lliçó de Randy Pausch

Vaig per la pàgina 122 d'un llibre de 200 pàgines. Tal és la qualitat de la incisiva escriptura de Jeffrey Zaslow que m'exprimeix les neurones amb un agradable frenesí, i em desvetllo a les nits rememorant-la. M'adono del massa sentit tòpic, però certament veritable:  la grandesa de viure el moment.
Prenc l'exemple de Randy Pausch, que sentia una incommensurable ansietat per respirar, riure, gaudir, guanyar plorar, somiar, intentar. Jo també friso de reflectir almenys una engruna de la passió que m'ha transmès, motiu el qual escric l'entrada abans de finir la lectura. Es tracta de sentir cada segon.
El llibre n'estic segura, acabarà relatant les intimitats més humanes del autor i explica les agonies del cruel càncer i ses metàstasis però, i d'això també n'estic convençuda, el final serà optimista, positiu i reconfortant com un bon massatge.
Crec que els veritables llibres d'auto-ajuda que ajuden no són els categoritzats com a tal si no la bona literatura. Sigui de tipus humanista o renaixentista o modernista, que subtilment ens transporti a situacions prosaiques, reals.. i alhora plenes d'energia... històries de superació. Amb l'aroma i l'efecte d'una tassa de cafè de lletres.
Gràcies Paula, m'ha encantat el llibre!