Etiquetes

dijous, 11 de novembre de 2010

Marlboro

La noia no sabia què fer...estava enmig del concert de U2 i de sobte li va venir un fort un rodament de cap, milers de campanes sonaven eixordant batzegades al seus timpans. Devia ésser el que havia fumat, el cigar que li havia donat la Mireia i ara no sabia ja on era ella, només podia notar l'esgarriat del costat que no parava de donar empentes i emetia un esgarips sense cap afinitat amb la cançó. A dures penes semblaven els lladrucs d'un conill.
Angel of Harlem, la seva melodia favorita s'estava convertint en el seu pitjor malson..
Uns quants metres més enllà, la Mireia estava gaudint amb frenesí del concert, encara que frisava per el moment romàntic dels encenedors a la nit fosca, i escoltar "with or without you"..En Marc en un instant li agafaria la mà, Oh! Si això ho veiés la seva cosina! Però... on era??
-Marta!
-He perdut la Marta, Marc!
-QUÈ DIUS??NO ET SENTO!!!
-LA MAARTAA, ON ÉS??
-MIRA!
En Marc li assenyala un cúmul de gent que d'esquena a l'escenari feien rotllana al voltant d'alguna cosa o d'algú..
-Marta!!!
Empentades i més empentades però al fi la Mireia va sortir arrossegant a la seva cosina cap a la zona més llunyana, on hi havien els homes de seguretat que van apressar-se a donar-li aigua,-és una lipotímia!- deia la Mireia esglaiada, i els guàrdies de seguretat la van fer estirar al terra i li van pujar cap amunt les cames, per tal de que li arribés la irrigació sanguínia al cervell...
-Mireia..-Va gemegar la Marta, recuperant-se- On és el Marc? Em sap greu, què ha passat? On som??
-Estem fora del concert-fa la Mireia més alleujada-t'he tret a cops de puny del públic i hem anat a fora, estàs millor??No recordes res??
-M'he trobat malament, no podia aguantar-me dempeus, i no recordo gaire més..Sembla que estigui millor però encara estic una mica marejada..
-Bé me'n alegro! Malgrat he hagut de rebre un bon cop, d'un malparit borratxo que no ens deixava sortir..Em sembla que a tu t'han trepitjat, no??-diu amb to de preocupació la Mireia-
-Em fa mal tot Mireia..-El guàrdia de Prosegur se'ls hi acosta i pregunta si ja està millor la noia.
-Ha habido un momento que nos ha preocupado y ya queríamos llamar al 061, has tomado algo chica, que te has desmayado???-Amb cara de pànic, la Mireia respon:
-No no ha tomado nada, gracias, ahora nos vamos a ver si se encuentra mejor al comer algo..
Van marxar corrents i més tard, tot prenent un entrepà, comentaven:
-Sí que era fort, cosina! El cigar que m'has donat, no penso fumar mai més a la vida! Això del tabac que mata és ben bé cert! Ja sé que sóc molt petita i no em creuràs, però mai més torno a fumar!-La Mireia, culpable amb to de disculpa:
-No sé per què t'he donat aquest cigarret tan fort, això ha sigut idea d'en Marc, Merda!-digué amb expressió de ràbia e impotència..
-On és el Marc?Em pensava que anava per tu..-pregunta la Marta dubtosa,
-Jo també ho pensava Marta! Però li ha importat més el concert d'U2 que el fet que tu et trobessis tan malament..Que el bombin! -s'exclama-M'he endut un bon ensurt! Menys mal que estàs bé..-I escruta fixament la seva cosina de catorze anys.
Van anar a la parada d'autobús per tornar cap a casa i la Mireia li diu a la Marta per enèsima vegada:
-No li expliquis res a la mare, sents, ni del cigarret ni de que t'has trobat malament, eh?!
-Ja t'he dit que pots estar tranquil.la, com ets de pesada!..Per cert quina marca era el cigarret?
-Malporro! Vull dir Marlboro, et sona?
-Sí, em sembla que el paquet és de color vermell..
-Això mateix! No en fumis mai, em sents?