Etiquetes

diumenge, 10 d’octubre de 2010

Calendari

No he viatjat mai més enllà de Paris. No he estat a Àfrica, ni a la Índia, ni als Estats Units . Ni Lisboa, ni Hong-Kong, ni Vietnam. Mai he anat a Albacete.

Més enllà del meu pobre bagatge de rodamón, és a dir que no he viatjat gaire..penso que hi ha la manduca informativa que paeixo, del que m'assabento de l'exterior, que és ben bé poc. Ara mateix estic fullejant un calendari del 2010 d' ANESVAD, una ONGD, Organització No Governamental per al Desenvolupament.

Al calendari hi ha un full per mes i en cadascun dels dotze mesos hi apareix una fotografia i un missatge que crida a la introspecció personal i a la solidaritat.



El desenvolupament al tercer món és necessari, doncs hi ha un munt d'exemples sobre la misèria que posen els pèls de gallina: l'alta taxa de mortalitat infantil, la desnutrició, la existència de malalties d'alt risc, que d'altra banda fa molts anys que es van eradicar d'Europa. Les mines anti-persona que, encara avui dia, amputen les extremitats dels habitants. També les múltiples mancances , de recursos, d'anhels, d'escoles, d'hospitals, d'aigua.

Escrutant les instantànies del calendari, on hi surten nens africans nusos i somrients, t'adones de les terribles desigualtats a les que està sotmesa la humanitat.

Avui escric sobre això, però demà segurament passaré a un altre tema sense cap remordiment..I qui llegeixi aquestes línies potser dedicarà dos minuts del seu temps en reflexionar, però puc posar la mà al foc i no em cremaré que aquest diumenge plujós es pensarà més en la separació de Belén Esteban que en els afamats que moren al sud i arreu, o la greu epidèmia mundial del VIH.

Tot i que avui m'han dit que Belén Esteban dóna grans sumes de diners a obres benèfiques. Si això és cert és un punt a favor seu; però al meu parer hi ha figures més dignes, com Gandhi o Vicenç Ferrer, per dedicar-hi l'atenció.

Al final com diu la dita "Som el que mengem". I no només ingerim aliments sinó que també ens empassem Televisió, xafarderies, enveges, crítiques indiscriminades i hamburgueses del Mc Donald's. I tot s'ha de digerir, i hi ha coses que són més indigestes que unes altres.