Etiquetes

dilluns, 9 d’agost de 2010

La cançó del missioners, John le Carré

Vaig per la meitat de la novel.la.. Però em fascina el personatge i els girs temporals i flashbakcs que situen moments poètics inspiradors de la màgia africana dins una gran trama d'espionatge a Londres.
Aquest llibre és ficció, però jo me'l crec. Crec que existeixen la misèria humana dels poderosos i  els desastres que ha produït el neocolonialisme, i en aquest llibre s'exemplifica amb l'historia d'un Congo devastat, destruït i exprimit fins a l´última gota. El lloc on la innocència és el record d'un esguard per casualitat, fruït de l'espontaneïtat , l' espot publicitari a la pantalla de televisió del veí ric.
Vaig per la meitat, però ja des d'ara puc dir que el personatge principal, Salvo, probablement un alter-ego del autor, està construït amb la delicadesa amb la que es perfilen els pictogrames xinesos. Visca les llengües africanes que domina l'intèrpret Salvo, i visca els paradisos perduts que oblidem cada dia al girar la cara a un immigrant.
Vaig per la meitat, i aquest post no el faré llarg, doncs em resta acabar el llibre de John Le Carré, i frueixo més llegint, que escrivint.