Etiquetes

dijous, 29 de juliol de 2010

Àvia estimada

Mare de mare,
Bressol de bressol,
de mateixa manera respiràvem, i somrèiem,
per sopar sempre fèiem pa amb tomàquet,
les engrunes comentàvem tot rient.
El llaç que m'acosta a tu,
és l'astre que es reflexa a la mar,
tantost brilla tantost és lluny.
Dins el vaixell faig estrips dels meus desigs,
barrino el meu cor i sento ma ment
comprenc que és inexorable mon anhel:
Mare de mare,
bressol de bressol,
Que s'aturi de cop el temps!
I baixa ara mateix d'aquest estel!!!!