Etiquetes

diumenge, 28 de febrer de 2010

El Padrino d'en Mario Puzzo

S'han fet moltes pel.lícules basades en llibres, moltíssimes. Hi ha un llibre que va inspirar Jurassik Park, un altre que va inspirar tota la saga Tiburón, El diari de Brifget Jones, Sexe a Nova York, Mil.lenium , etc.
Curiosament les pel.lícules més ben fetes estan basats en obres mestres de la literatura: Viaje al Centro de la Tierra, d'en Jules Verne, Sinué el egipcio, de Mika Waltari i EL PADRINO de Mario Puzzo, entre d'altres.

El Padrino la miro i remiro tres cops l'any. Tres fantàstiques pel.lícules que enregistren uns persontages perfectament delineats, amb clarobscurs i textures diferents i un contorn definit. Aquests personatges s'endinsen en una trama trepidant que els embolcalla i els relliga, els esborra i redibuixa i per acabar es veu el final amb colors fosforecents de les activitats mafioses de la família Corleone.

La bel.la patria, la bota itàlica d'europa ,no va trepitjar mai cap bassal amb El Padrino, una de les grans pel.lícules patrimoni dels espaguettis.

I el llibre va ser un gran èxit de vendes del moment. Primer fou el llibre, tot seguit la pel.lícula. Hi han llibres que la gent s'els llegeix després d'haver vist la pel.lícula, si no mai l'hagueren adquirit, i queden decepcionats...a vegades una película brillant està basada en un llibre mediocre...per exemple Tiburón i d'altres..

Però amb el Padrino no, el Padrino, la biblia dels italians, fou creada amb l'enginy d'en Mario Puzzo i va ser un èxit en vendes. Posteriorment s'en va fer un film que reflectia fidelment el manuscrit i enganxava a l'espectador des del primer minut. I el llibre, el llibre perdura amb més força a les biblioteques, que la pel.lícula amb els dvd's.

Mario, l'escriptor, curiosament va nèixer als Estats Units i tan sols tenia ascendència italiana. No era italià, però pertanyia a algun cercle mafiòs l'escriptor?? Mai ho va reconèixer, i de fet mai se sabrà. Malgrat tot m'atreveixo a dir que tan sols aquells que han tastat, tocat i olorat el pastís poden descriure tan bé el gust, el color i el sabor de la maduixa.

Aquesta nit em menjarè un tast de maduixot amb unes línies d'en Corleone, l'escena del cavall decapitat m'encanta...mmm cavall a la brasa amb salsa de maduixa...