Etiquetes

dilluns, 15 de febrer de 2010

als núvols...



La cançó dels núvols d'em marc parrot m'encanta, núvols flonjos suaus i espumosos núvols que es difuminen, doncs a vegades val la pena pujar cap al cel i desempallegar-se del bassal de merda que és la vida. I olorar l'aire pur, prendre la brisa suau del vent i oblidar que a baix cau pedregada..

Sí la vida essencialment és un bassal ple de merda! Tots hi estem enfonsats, uns més que uns altres , tots nedem per poder respirar bé i ensumar l'olor ...a vegades una mà d'algú que està més endins t'enfonsa per agafar empeny, tots volem arribar cap a l'ansiada vorera, sortir del bassal. Només uns pocs, hi són fora.

Núvols de maduixa ensucrats... per alleujar l'enorme desconsol de la societat. Vull quedar-me aquí, als núvols, no vull caure al bassal.