Etiquetes

divendres, 29 de gener de 2010

Zygmunt Bauman: la modernitat i els seus pàries

Zygmunt té una visió de la societat en la que vivim certament real. Parla del tercer mòn, del quart mòn, els sense sostre, els aturats i els que per mil i un motius, sexe, religió, raça, discapacitat, no s'han pogut inserir en la competitiva i selectiva societat en la que vivim avui dia.

Zygmunt diu que aquest societat és la de les escombraries, ara una televisió va molt més ràpid a les deixalles que abans, o una ràdio, els productes de neteja abans sempre perennes ara són d'usar i llençar. Per no parlar de mobles, cotxes, mòvils o les nombroses i polèmiques bosses de plàstic. Però no es tracta d'un  llibre d'ecologia tampoc. Parla que hi han productes deixalla de molts tipus, incloent-hi els humans. Estem davant una societat que aparca les persones aturades, refugiades, discapacitades o immigrants i les posa l'etiqueta en risc d'exclusió social, destina uns sistemes de pensions miserables per tal de què puguin anar subsistint en la misèria enlloc de realitzar canvis socials perquè no existeixin aquestes deixalles humanes, expressió que utilitza ell.

Parla també dels problemes de "seguretat" existents als països que no existirien si els governs tinguèssin polítiques d'inclusió i solidaritat amb els realment més necessitats i els països veïns. Crec que en altres paraules diu què en lloc de donar peix el que has de fer és ensenyar a pescar.

En fi, parla en certa manera de la psicologia de les persones dins una societat i les relacions de superioritat e inferioritat que s'estableixen entre elles dins un marc tan global com és amb la publicitat, medis de comunicació o grans multinacionals.

En fi, és un llibre que avui em rellegirè ja que, malgrat ser publicat al 2004, segueix sent molt actual. Bona nit i dolços somnis, somnis en què tots som  iguals, únics, especials i valorats, quina utopia més il.lusòria oi?