Etiquetes

divendres, 1 de gener de 2010

sense gana, sense ganes, alguna cosa hi guanyes?

Escoltava la música de la ràdio, ressaca perturbadora...zum,zum...feia la mosca o no era una mosca?? No, no, era la música el nou éxit del dj. Jaja que tenia un efecte sonor impactant semblant al brunzit d'un insecte...i aquella mota que tenia sobre el braç no era cap animal, sinò la pròpia cendra del cigarret que havia caigut sobre seu, per falta de consciència i falta de cendrer.
Què va fer la nit anterior?? Tot era molt difús...damunt de la taula trobà un tanga de color vermell amb encaixos de rosa maduixa, l'ensumà e intentà rememorar la nit passada, de qui era aquella peça de roba íntima? Era de talla gran, no sabia que poguessin fer tangues d'aquelles dimensions...vaja!Mirà l'etiqueta: XXXL. Buf!
Somriguè i pensà que si no recordava res, era que no valia la pena recordar-ho..S'aixecà del sofà ple de mugre i donant tombs amb potes de ruc borratxo arribà fins al dormitori...de pet al llit, amb les flassades desfetes que feien la mateixa olor a perfum barat del tanga vermell.

Al metro ella s'adonà de sobte que no duia roba interior de cap tipus. Bé...tindrè una excusa de veure a en Valentí..Com recordaria la nit màgica de cap d'any..En Valentí, el seu amic de la infància, per fi s'havia fixat en ella! Després de dos anys de perdre-li la pista, va produir-se el reencontre màgic en aquella discoteca de mala mort..
No obstant. no tenia el seu telèfon, ni ell el d'ella. Podria anar a passejar per la plaça de sempre, ja sabia que ell vivia a prop, fins que es produís l'encontre esperat..O podria anar a reclamar-li el tanga, no..seria massa violent..Somriguè pensant en la suavitat de la seva pell i la tendresa de les seves carícies embriagadores...

Però s'enrecordà de la seva ferma promesa que al 2010 ja no patiria més per cap noi, reflexionà i escoltà la veu de la seva intuició. Era la ressaca o realment sentia aquell fort pressentiment...Les portes del vagó s'obriren i ella corrè a buidar tot el menjar i alcohol del 2009 amb fortes arcades i sonors esgarrips de budells. Era el 2010: ja n'hi ha prou de patir..amb aquell vòmit volia escupir al sofriment que li provocaven els homes, volia dir prou a les pròpies inseguretats i merdes amb vinagre..

En Valentí s'aixecà de sobte i no sap perquè correguè a agafar el tanga del menjador, altre cop l'olorà i el col.locà damunt del coixí. Estem al 2010, pensà. Ja n'hi ha prou de beure tant..potser hagués valgut la pena recordar aquella nit, ja n'hi ha prou de perdre oportunitats. Estem al 2010, pensà i mig inconscient li vingueren imatges d'aquella suavitat i frescor de neu.

Conclusió: que estem al 2010!!!!I a començar-lo amb bon peu!

1 comentari:

Anònim ha dit...

molt be esta genial un peto¡jordi.