Etiquetes

divendres, 22 de gener de 2010

Oda a Joan Maragall

De petita, jo i mons germà sempre ens tocava exercir el mateix ritual per Nadal. Pujàvem en una cadira i recitàvem com rucs en Joan Maragall.

Quan jo era petit
vivia arraulit
en un carrer negre.
El mur hi era humid,
prô l sol hi era alegre.

Per'llà a Sant Josep
el bon sol solet
lliscava i lluïa
pel carreró estret.

En mon còs neulit
llavors jo sentia
una esgarrifança
de goig i alegria.

Joan Maragall

Recordo el llibre de tapes daurades de la meva família de temps inmemorials que em sembla recordar que titulava POESIA CATALANA. El meu autor preferit sempre ha estat Joan Maragall. El temps, m'ha fet admirar-lo més i més, no tan sols per la seva magistral obra poètica sinò per els fantàstics pròlegs, que en els seus llibres, acompanyava les seves poesies.Era un gran noucentista i sobresurtia en la seva obra una visió realment mística de la experiència viscuda exaltant la bellesa del caràcter i paranys de Catalunya.

Un gran goig,
ple de verdor,
quan recordo tes línies
en el meu blog.
No puc ni tan sols atansar,
l'ombra que has emprat,
ni tan sols els cucs,
que et passaren arrambats.
Escupo llàgrimes de flor,
quan veig ta lletra,
e imagino el teu dolor..
Feixuc el meu cor,
prô si et llegeixo,
el pes no és mort..
Benaventurats aquells que saben llegir,
faust i sortats els que encara més lluny,
s'han encarat
amb Joan Maragall