Etiquetes

dilluns, 18 de gener de 2010

porca misèria

Era un vegada un porc fa cincuanta anys, apenes tenia un mes d'edat i el porcaire el passejava per els terrenys escarpats del poble amb un cordill tot dient: compreu aquest bellíssim porc! Una carn d'alta qualitat! Era un dia assolellat i el porc amb les seves pues caminava lent, però gràcil aixecant el prominent nas, intentant ensumar les diferents olors de menjar que provenien de prop del mercat. Un home s'hi atansà per a preguntar-li el preu, no hi està d'acord e intentà regatejar, finalment el cordill passa de mans i el porc marxa cap a sa nova llar.

Una porquera per a ell tot sol! No s'en podia estar el porc, de grunyir de delit..Al cap d'un temps estava encara més satisfet, enlloc de les acostumades patates, tenia herbes silvestres, blat, i restes del menjar dels amos perfectament cuinades.
I una porquera per a ell tot sol! Els vailets de la casa, de tant en tant, el treien a passejar i el mostraven als veïns, mireu què gran s'està fent el porc! Ho deien orgullosos i el porc així ho entenguè: havia de menjar i menjar per a fer feliços els seus amos.

Començava a fer fred, i ningú es preocupà de portar abric al porc que tremolava a la porquera. Ara apenes sortia a passejar doncs havia crescut considerablement i el seu caminar era feixuc i dificultòs. Un dia el vingueren a veure tota la família. Semblava que el treien a passejar però enlloc d'un vailet en vingueren cuatre..el porc pensà "ja em devien trobar a faltar i vènen tots plegats", li lligaren el cordill al coll i el fèren caminar...el porc lluità contra tot el seu pes per a moure les cames i fer feliços als seus amos per sortir de la seva porquera exclusiva.

Quin fou el seu ensurt, quan el dugueren a la cuina i el pujaren damunt la taula..Alguna cosa en duien de cap quan li lligaren totes cuatre potes i buscaren cubells i cubells, potser volien donar-li més menjar a la força? El porc estava tranquil, fins quan veguè per primer cop el ganivet esmolat.
Llavors comença a xisclar de pànic doncs per un moment li vení a la memòria l'últim record de la seva mare, xisclant.

La ganivetada fou destra i poc a poc els cubells foren omplint-se de sang, el porc ja apenes tenia força per xisclar i tancà els ulls. La ment porcina pensà: "mare! ets aquí!" i un somriure es dibuixà sota el prominent nas.