Etiquetes

dimarts, 5 de gener de 2010

la planta de l'amistat

Es diu que l'amistat és com una planta, que s'ha de regar cada dia, però també, i em permeto la llicència d'afegir la meva visió a la dita tradicional, depèn del tipus de planta...
Si és un rosa, la fragància serà pertorbadora i sublim, alegrarà la vida a les persones amb el seu perfum, serà l'alegria del jardí.
Però al meu jardí no hi ha cap rosa, algun gerani potser sí...aquells que faci fred faci calor encaixen el cop i persisteixen amb sa verdor.
Però de geranis, tampoc en tinc gaires, no.
El que més tinc són cactus, aquells que a primera vista semblen comuns i àrids i són típics dels deserts però enlairen una bellesa única. Tenen punxes per defensar-te i fan flors petites però perfectes. I el més important. Malgrat estiguis molt de temps sense donar-los aigua, resisteixen i no moren mai.
Visca els cactus!!

2 comentaris:

LauraBCN ha dit...

Vull pensar que sóc un cactus, tot i que encara no ho tinc gens clar... continua així!

flapi ha dit...

Ets un cactus florit, no de podrit sinò de flors jejejej