Etiquetes

dimecres, 13 de gener de 2010

enredaires

L'ofici d'enredar data de temps inmemorials, sempre hi ha hagut l'espavilat que pretèn vendre duros a sis pessetes quan vol fer veure que costen cuatre.
Em pregunto com és el perfil d'aquell que decideix montar una empresa que es dedica a l'estafa. Antigament, es rebien cartes a les bústies dient que èrem els guanyadors d'un grapat important de pessetes, que ens havia tocat un cotxe en un sorteig o l'estafa de la carta de la pesseta.

Són tantes les males experiències que he tingut amb el gremi dels estafadors que la suspicàcia em puja al cap quan penso en algun projecte o haig de confiar en alguna empresa.

De fet el mite de l'home garrepa, prim perquè no vol gastar en menjar, amb els dits llargs i fins, de l'ofici de robar, fregant-se les mans en senyal de satisfacció i amb l'esquena curvada de tant cavil.lar amb la pesseta.És una imatge digna de postal, però que malhauradament està ja obsoleta.

Tant de bo el banquer, el venedor inmobiliari, el cirurgià plàstic, l'endeví, el prestamista, el venedor de souvenirs a turistes,el que ven píldores per aprimar-se o remeis contra la calvície, tant de bo s'els pogués identificar a tots com el que són: uns garrapinyaires menja-il.lusions escurabutxaques.

Aneu a la Xina!

1 comentari:

Poe ha dit...

Molt interessant l'article... la Xina si que em crida l'atenció, és com Toquió, per veure la desmesura que pot arribar l'home. Ja que crec que les tradicions no només les hem de veure en els petits poblets....