Etiquetes

divendres, 8 de gener de 2010

Cap amunt

Cincuanta-cuatre esglaons. "Vaig per el trenta-sis", pensava l'Herminia..el seu cos eixut defallia,la força a les cames minvava i no li quedava més remei que seguir pujant. La seva ànima s'havia quedat al replà, pensà. Malgrat tot aconseguí pujar el paquet de sis tetra bricks de llet fins al tercer pis. Sols li quedaven 21 esglaons i ja seria al quart, a casa seva.
Qui li havia de dir que als 81anys encara seguiria viva amb les trifulques diàries de pujar esglaons...la seva esquena no estava per a còrrer la marató.. De fet tenia pinçament a tres vèrtebres, dolors punyents a les extremitats i tot barrejat amb una artrosis atroç que havia fet de les seves esbeltes mans, figurins per a una pel.lícula de terror.
Al arribar a casa busca amb parsimònia les claus als plecs i giragonses de la seva minúscula bossa. Volta el sac per avall, el gira, rebusca i rebusca, no troba les claus. "Llamps i rellamps" Capgira altre cop la bossa, escudrinyant les vores, es palpa les butxaques de la jaqueta i res. Suspirà i pregà a Dèu que la veïna de baix, la Consol, hi fos a casa, perquè si no...
Riiiing...Riiiiiiiing...Uns instants d'espera després que a l'Herminia li van semblar una eternitat, se sentí una veu aguda que remugava "ja vaig, ja vaig" al cap de no poques passes que es carranquejaven amb lentitud sonà el carrisqueig de la porta que s'entrencà.
-Hola Herminia!!!Que tal estàs??-pregunta amb veu càlida i assuaujada
-Mira...m'he deixat les claus pobra de mi!!!!Em sembla que me les he deixat al rebedor de casa....Que em podries deixar les claus que tens tu???
-I tant!Que has anat a comprar?
-Sí em feien falta tomàquets i ja de pas he comprat unes llets!!!
-Un altre cop el paquetot de llets Herminia????-preguntà inquisitivament Consol- Però si vam parlar de que les portaries de dues en dues les llets!!!
-Sí ja ho sè ja ho sè, però no hi he pensat!-s'excusà Hermínia tot mostrant la rialla d'un nen de dos anys
-Home que ja no tenim 20 anys Herminia per a portar tant de pes per les escales!!!
Tot seguit Consol s'enfilà per les escales darrere Herminia.Ella batallava amb cada esglaó i lentament ascendia.Quan Consol ja era al replà de dalt a Herminia li restaven 17 esglaons. Herminia tenia els músculs garratibats i l'esquena esllomada tot i així s'exclamà alegrement:
-Ja hi som!Gràcies Consol per el consol que representes!jejejej
-Tu i les teves bromes Herminia,-riguè i afegí-un dia tindrem un disgust si t'entossudeixes en carregar tanta llet, si passa alguna cosa la que es posarà de mala llet seràs tu!-Ambdues rigueren.
Consol girà les claus al pany i Herminia entrà, Consol no deixà que carregués amb el pack de les sis llets i entrà ella a deixar-li a la cuina. Per a Consol casa l'Herminia era com una segona casa. Al ser una dona prejubilada tenia molt de temps lliure i fruïa de passar-lo amb la seva veïna.
Herminia, sempre amb un estat d'ànim indomablement alegre diguè:
-Escolta Consol, tu saps que és això d'internet? És que sè que és una cosa d'informàtica de les computadores però m'agradaria saber que és. Diu el Pepito que ha demanat hora al metge per internet. Què extrany no? Com ho saben?
-No ho sè ben bé què és Herminia però la meva néta que és una experta en les tecnologies diu que parla amb les seves amigues per l'ordinador.- Consol es quedà pensativa amb el tema...
-Carai Consol si que en saps de coses, jo només sè plantar patates i ara de poc em serveixen aquests coneixements...El meu avi sí que n'era d'estudi, jo gràcies que els primers anys vaig poder anar a escola i vaig aprendre de lletra perquè si no...Aviat em tocà treballar al camp!-L'Herminia posava cara de resignació i la Consol rebufà tot veient venir el discurset de sempre, que com es plantaven les patates, que si de patates catalanes ja no s'en veien, que la seva mare feia unes truites de patates que era l'enveja del poble...els records de sempre vaja! Malgrat tot, Consol apreciava profundament l'alegria i els canvis d'humor estrambòtics de l'Herminia i li preparà la infusió de camamilla de cada dia.
L'infusió fumejava per tota l'habitació i engrunes de branquillons s'havien sortit de la bossa d'herbes donat la temperatura de la tassa.
-Massa calenta Consol! I sempre m'hi poses poc sucre!
-Has comprat sacarines Hermínia? Va dir el metge que havies de vigilar amb el sucre..
-Jo necessito sucre perquè ja estic prenent ferro i amb tant de ferro i gens de sucre, em rovellaré.
L'Herminia i la Consol foren amigues anys i panys. Compartiren moltes més infusions i el dia més feliç de les seves vides, van decidir que no seria el dia del seu casament, ni el del naixement del seu primer fill, ni el dia de la primera comunió: ambdues es van posar d'acord en el dia que més joia i goig van experimentar i que justament va ser plegades, va ser el dia de la Verge de l'Ascensió...
El dia que van instal.lar... l'ascensor.